Principals notícies macroeconòmiques
i notícies relacionades amb l'acció Sabadell durant el trimestre

El 2T26 ha estat marcat especialment per la caiguda del preu del petroli, la fortalesa de l’activitat econòmica als Estats Units i una moderació en les valoracions borsàries de les companyies més vinculades a la Intel·ligència Artificial (IA).

El preu del petroli va retrocedir de manera important fins a assolir nivells similars als de finals de febrer, just abans de l’inici de l’ofensiva dels Estats Units i Israel contra l’Iran. Aquest retrocés va anar de la mà de la signatura d’un memoràndum d’entesa entre els Estats Units i l’Iran, que preveu una extensió de l’alto el foc i l’obertura d’un període de negociacions de 60 dies, fins a mitjans d’agost. L’acord també inclou l’aixecament de les sancions al petroli iranià i compromisos per restablir el trànsit per l’Estret d’Ormuz. En qualsevol cas, la situació continua sent fràgil i, tot i que el trànsit de vaixells per Ormuz ha millorat, encara es manté lluny dels nivells previs al conflicte1.

Els últims indicadors econòmics mostren que els Estats Units mantenen un millor comportament econòmic que la zona euro. L’economia nord-americana amb prou feines es va veure afectada pel conflicte al Pròxim Orient i continua impulsada per la inversió en intel·ligència artificial (IA) i l’augment del consum, afavorit per la pujada dels mercats borsaris. A més, la confiança empresarial i l’enfortiment del mercat laboral reflecteixen un entorn econòmic sòlid.

Per la seva banda, la zona euro continua creixent, tot i que de manera més moderada, condicionada per factors com la competència de la Xina i l’increment dels costos energètics. Per mitigar aquests efectes, la Comissió Europea ha flexibilitzat determinades normes fiscals, permetent als estats membres adoptar mesures de suport addicionals.

A Espanya, l’impacte del conflicte al Pròxim Orient ha estat limitat i amb prou feines s’ha reflectit en l’activitat econòmica. De fet, les dades macroeconòmiques apunten que el creixement es va mantenir sòlid durant el segon trimestre.

Pel que fa a la inflació, la preocupació va continuar sent elevada en un context en què van repuntar els principals índexs de preus, en bona mesura associats als preus energètics. A Espanya, la inflació, a diferència de les dades d’activitat, sí que es va veure més clarament impactada pel conflicte al Pròxim Orient, registrant al juny un 3,6% interanual, màxim des del juny de 2024.

En aquest entorn, el BCE va apujar el tipus director en 25 p. b. a la reunió de juny, fins al 2,25%, tal com s’esperava. La presidenta Lagarde va evitar confirmar si aquesta pujada era l’inici d’un cicle d’increments i el mercat va ajustar a la baixa les seves expectatives sobre el BCE, deixant de descomptar plenament una segona pujada de tipus abans del desembre.

Als mercats borsaris, l’optimisme al voltant de la IA es va moderar en la recta final del trimestre després del fort rally observat en els mesos previs, en un context en què el mercat va acollir la sortida a borsa de SpaceX i es prepara per assimilar també les d’Anthropic o OpenAI. Tot i així, els principals índexs borsaris es van mantenir prop dels seus màxims històrics.

Les tensions comercials van continuar sent un tema rellevant. Els Estats Units van avançar en l’aplicació de nous aranzels dissenyats perquè no puguin ser revocats per via judicial. Per la seva banda, la Comissió Europea considera insostenible el desequilibri comercial amb la Xina i estudia implementar nous aranzels o quotes d’importació. Aquestes mesures formen part de l’esforç europeu per reduir la seva dependència estratègica. A més, els Estats Units van anunciar que no mantindran l’actual tractat comercial amb Mèxic i el Canadà més enllà del 2036, fet que dona inici a un procés de negociació que podria allargar-se durant anys.

En l’àmbit corporatiu, Banc Sabadell va realitzar la seva primera emissió de deute a Mèxic per un import equivalent a 200 milions d’euros.

Finalment, l’acció de Sabadell va tancar el trimestre amb una revalorització acumulada durant l’any del +7,7% ajustada per dividends, situant-se per sota de la mitjana de les entitats comparables espanyoles2 (+15%) i del sector bancari europeu (+12,5%).

1. Impacte volàtil en funció dels esdeveniments geopolítics.

2. Les entitats comparables espanyoles inclouen CaixaBank, Bankinter i Unicaja.

Informació dels preus de tancament mensuals i volum mitjà diari de títols negociats

*Font: Bolsas y Mercados Españoles

1. Preu no ajustat per dividends. Valor ajustat: +7,7%

Gràfic de l’evolució de l’acció Sabadell així com la d’altres bancs espanyols que cotitzen a la borsa

Font: Bloomberg. Dades en base 100 a la data d'inici del període, ajustades per ampliacions, dividends, splits, etc.

i. Rendibilitats passades no garanteixen rendibilitats futures.

Principals indicadors de l’acció Sabadell per a aquest trimestre