Entorn macroeconòmic
Aspectes més destacats de 2013

El 2013, l’economia espanyola va assolir
un punt d’inflexió i es van veure
els primers signes d’estabilització al mercat
laboral. Respecte al sector financer,
es va continuar avançant en el procés
de reestructuració i es va confirmar que
Espanya sortiria del programa d’ajuda
internacional el gener de 2014.

El procés de normalització dels mercats financers i la gradual reversió de la fragmentació del mercat de capitals a la zona euro va continuar el 2013, tot i que es van produir alguns episodis, com ara el rescat internacional a Xipre i les tensions als governs d’Itàlia i Portugal, que van generar una certa inestabilitat (G1).

Prima de risc del deute públic a dos anys (punts bàsics)

G1  Prima de risc del deute públic a dos anys (punts bàsics). Font: Bloomberg

  • Itàlia
  • Espanya
Tipus d’interès de préstecs a empreses (fins a un milió d’euros, en %)

G2  Tipus d’interès de préstecs a empreses (fins a un milió d’euros, en %). Font: BCE

  • Alemanya
  • Espanya
  • Itàlia

Es va confirmar la sortida d’Espanya del programa d’ajuda al sector financer el gener de 2014, i Irlanda va ser el primer país rescatat a abandonar un programa d’ajuda integral, i ho va fer sense sol·licitar suport addicional.

Malgrat tot, el mercat de crèdit bancari va continuar feble i fragmentat, amb una elevada heterogeneïtat entre països en els tipus d’interès associats a préstecs a pimes (G2).

En termes d’integració europea, les principals novetats van ser les relacionades amb el procés d’establiment d’una unió bancària. En particular, destaca la designació del Banc Central Europeu (BCE) com a supervisor bancari únic a la zona euro a final de 2014.

En termes d’activitat, l’economia global va mostrar un creixement modest el 2013, any en què els països desenvolupats van experimentar una millora (G3). La zona euro va assolir un punt d’inflexió el segon semestre i la millora es va produir tant als països centrals com als perifèrics. En particular, Espanya va registrar el tercer trimestre el primer creixement econòmic positiu en més de dos anys.

Confiança empresarial (nivell)

G3  Confiança empresarial (nivell). Font: Bloomberg

  • Zona euro
  • Alemanya
  • França
  • Itàlia
IPC de la zona euro (variació interanual en %)

G4  IPC de la zona euro (variació interanual en %). Font: Eurostat

Tipus d’interès rector del BCE (%)

G5  Tipus d’interès rector del BCE (%). Font: Bloomberg

Tipus de canvi de l’euro (dòlars per euro)

G6  Tipus de canvi de l’euro (dòlars per euro). Font: Bloomberg

Les economies emergents van créixer per sota de la mitjana de l’última dècada, en un context d’exhauriment dels models de creixement i de reptes estructurals significatius. En el cas de la Xina, el nou govern ha impulsat un pla de reformes per canviar el model de creixement i fer-lo més sostenible a llarg termini.

En relació amb la inflació, s’ha moderat a les principals economies desenvolupades, a excepció del Japó. Cal destacar especialment el cas de la zona euro, on alguns països de la perifèria van registrar taxes d’inflació pròximes a zero i fins i tot negatives a final d’any (G4). La política monetària dels principals bancs centrals va continuar acomodatícia al llarg de 2013, per bé que van sorgir divergències. En aquest sentit, als Estats Units, la Reserva Federal va iniciar el canvi de rumb en la seva política monetària amb l’anunci d’una reducció en el ritme mensual de compres d’actius. El BCE, per la seva banda, va rebaixar el tipus rector fins a mínims històrics (0,25%) i es va comprometre a mantenir els tipus d’interès de referència en nivells reduïts durant un període prolongat de temps (G5).

En relació amb els mercats de deute públic a llarg termini, la rendibilitat als mercats dels Estats Units i Alemanya van assolir en tancar el 2013 un nivell superior al d’inici de l’any. A la perifèria europea, el deute públic d’Espanya i Itàlia va mostrar una millora progressiva durant l’any. Als mercats de divises, l’euro es va apreciar respecte al dòlar, i el ien va experimentar una depreciació respecte a les principals divises internacionals. En relació amb els mercats de renda variable, van tornar a acabar l’any amb guanys als Estats Units, la zona euro i el Japó (G6).

L’acció Banc Sabadell

Banc Sabadell va culminar amb èxit una
operació d’increment de capital per un import
de 1.383 milions d’euros mitjançant
dos augments de capital successius. Així va
enfortir el seu capital i es va situar entre
els bancs més ben capitalitzats d’Europa.

El 2013, l’entorn macroeconòmic i la incertesa al voltant de la situació del sector financer espanyol han pesat negativament en l’evolució de l’acció Banc Sabadell, especialment durant la primera meitat de l’any. Malgrat aquest complicat entorn del sector, l’ampliació de capital que el banc va fer el mes de setembre va tenir una acollida molt bona per part del mercat.

En l’última part de l’any, la consolidació de la millora del sentiment pel que fa a Espanya, l’èxit de l’ampliació de capital i la publicació de la normativa sobre els actius fiscals diferits van servir de suport per a un millor comportament relatiu de l’acció respecte als seus comparables domèstics.

Evolución de cotización de la acción SAB

G7  Evolució de la cotització de l’acció SAB

La cotització a tancament de 2013 va ser d’1,896 euros, i la capitalització borsària de Banc Sabadell el 31 de desembre va ser de 7.605,8 milions d’euros, amb la qual cosa va esdevenir el quart grup bancari privat espanyol en termes de valor de mercat. Quant a la política de retribució a l’accionista, el 2013 es va pagar un dividend corresponent a l’exercici de 2012 de 0,01 euros per acció i una retribució complementària al dividend de 0,02 euros per acció, en forma d’accions procedents de l’autocartera.

Es presenta per tal de ser aprovat a la Junta General d’Accionistes el pagament d’un dividend corresponent a l’exercici de 2013 de 0,01 euros per acció i una retribució a l’accionista, complementària al dividend, de 0,02 euros per acció, mitjançant el lliurament d’accions procedents de l’autocartera per un import equivalent.

  En milions En milions
d'euros
En euros En milions
d'euros
En euros
  Nombre
d'accions
Benefici
atribuït
al grup
Benefici
atribuït al grup
per acció
Recursos
propis
Valor comptable
per acció
2011 1.391 232 0,174 6.276 4,51
20111 1.584 232 0,152 6.276 3,96
2012 2.960 82 0,028 9.120 3,08
20122 3.184 82 0,026 9.120 2,86
2013 4.011 248 0,062 10.227 2,55
20133 4.299 248 0,058 10.227 2,38

1 Amb efecte dilució de les emissions de convertibles, incorporant 192,56 milions d’accions.

2 Amb efecte dilució de les emissions de convertibles, incorporant 224,28 milions d’accions.

3 Amb efecte dilució de les emissions de convertibles, incorporant 287,13 milions d’accions.

T1  Benefici i valor comptable per acció 2011-2013

Pel que fa a actuacions de capital, l’exercici de 2013 va culminar amb èxit el setembre l’operació d’increment de capital per un import total de 1.383 milions d’euros i es van fer ampliacions de capital a conseqüència dels venciments i les conversions voluntàries d’obligacions subordinades necessàriament convertibles. Després d’aquestes actuacions de capital explicades a l’apartat de gestió del capital i als comptes anuals, al final de 2013 les accions ordinàries de Banc Sabadell totalitzaven 4.011 milions d’accions amb la distribució següent de l’accionariat (G8).

G8

Distribución del accionariado

Distribució de l’accionariat
31.12.2013

1 Accionistes particulars 61,5%
2 Inversors institucionals 38,5%

Informe financer

Banc Sabadell ha cobert durant el 2013 l’últim any del Pla Crea, que es va posar en marxa el 2011 i que estava orientat a la transformació comercial i la productivitat. El fort increment dels volums de negoci i la captació de nous clients caracteritzen un trienni complex i molt intens en què l’entitat ha aconseguit una substancial expansió de les quotes de mercat, d’acord amb el canvi de perímetre protagonitzat i l’important esforç comercial que s’ha dut a terme.

Banc Sabadell, durant aquest període de crisi iniciat el 2007 fins al 2013, ha fet un salt molt significatiu que és fonamental per entendre tants els resultats de l’any com les perspectives per als anys pròxims.

Banc Sabadell ha fet un salt
molt significatiu en dimensió i ha aconseguit
unes fites clau els cinc últims anys.

En un entorn complex i molt intens,
el fort increment dels volums de negoci
aconseguit i l’esforç en captació de clients nous
han permès una substancial expansió
de les quotes de mercat.

Tot això sense disminuir la percepció
dels nivells de qualitat de servei al client.

En milions d'euros Pla Òptima Pla Crea  
  2007 2010 2013 2013/07
Actius 76.776 97.099 163.441 x2,1
Inversió1 63.165 73.058 124.615 x2,0
Dipòsits2 34.717 49.374 94.497 x2,7
Oficines 1.225 1.428 2.2473 x1,8
Empleats 10.234 10.777 16.9004 x1,6
Core capital 6,0% 8,2% 12,0% x2,0
Ràtio LTD5 197% 135% 107% x0,5

1 Inversió creditícia bruta sense repos.

2 Recursos de clientes al balanç.

3 Previsió 2014.

4 Previsió 2015.

5 Ràtio LTD (proporció de crèdits sobre dipòsits) sense provisions i crèdits de mediació.

T2

Addicionalment s’han assolit algunes fites claus, com és l’augment del volum de clients; ha passat d’un perímetre de 2,1 a 6,5 milions. Avui Banc Sabadell és una de les franquícies principals i notòriament reconegudes al top of mind (indicador de notorietat).

Tot aquest procés d’integració que el banc ha fet amb èxit s’ha produït sense que hagi disminuït la percepció dels nivells de qualitat del servei al client, que és un dels factors competitius que el banc destaca en la relació amb els seus clients.

Nombre de clients (en milions)

G9  Nombre de clients
(en milions)

Notorietat top of mind

G10  Notorietat top of mind. Font: Seguiment de marca fet per Time Consultants

Triple

Banc Sabadell ha llançat el nou pla de negoci 2014–2016, anomenat Triple, que està articulat per tal que la posició de capital i les quotes de mercat permetin al banc encapçalar la recuperació del crèdit a curt, mitjà i llarg termini.

El focus del nou pla de negoci és la millora de la rendibilitat, amb un objectiu marcat d’una ROTE (rendibilitat sobre els recursos propis, deduint-ne el fons de comerç) del 12% per a 2016. Amb aquesta finalitat, els grans eixos del pla es basen en la consolidació del negoci domèstic i la transformació del balanç i del model de producció.

Després del salt que Banc Sabadell ha fet en dimensió, ara se centra a consolidar el negoci domèstic i rendibilitzar els nous negocis adquirits. Per això, el banc ha dissenyat dues estratègies diferents en funció de la posició de mercat a cada regió. D’una banda, a les regions de Catalunya i Llevant, la dimensió adquirida és suficient i l’esforç comercial està enfocat a la rendibilitat, la venda creuada i el tancament de la bretxa que prové dels negocis acabats d’integrar. De l’altra, a la resta d’Espany,a el focus se centra a “omplir les oficines de clients” i incrementar la quota de mercat. A més a més, el banc vol continuar millorant la relació amb els clients per esdevenir el seu banc preferit i incrementar les quotes en fons d’inversió i assegurances.

El segon dels grans eixos d’actuació dibuixats per Banc Sabadell gira al voltant de la transformació del balanç: disminució de la morositat i venda d’actius immobiliaris. Per reduir la morositat, el banc ha dissenyat nous programes de gestió en què es combina l’anticipació (reduir les entrades en mora) amb la recuperació (accelerar les recuperacions). Pel que fa a la reducció dels actius immobiliaris, es continuarà basant en l’expertise de Gestió d’Actius i el lideratge de Solvia, per bé que també es beneficiarà de la millora del mercat immobiliari.

El tercer dels grans eixos de Triple és la transformació del model de producció, de manera que permeti incrementar la productivitat sense que disminueixi la qualitat de servei que sempre ha caracteritzat el banc. Per això, per exemple, s’ha dissenyat un nou model de banca instantània, que inicialment s’implantarà a les àrees de creixement clau, com ara la regió de Madrid.

Juntament amb aquests tres grans eixos, el nou pla de negoci marca com a focus addicionals l’establiment de les bases per a una futura internacionalització i la gestió del talent i el capital humà.

Les principals variables objectiu del nou pla de negoci Triple, que se centra en el creixement selectiu, incrementant la rendibilitat, reduint els actius problemàtics i millorant el nivell d’eficiència, són:

Transformació

  • Transformació comercial
  • Transformació del model de producció
  • Transformació del balanç

Rendibilitat

Internacionalització

  • Posar les bases per a la internacionalització del grup (estructura, equip…)
  • Entrada a nous mercats

Rendibilitat

Consolidació del negoci domèstic

  • Millorar la rendibilitat per client
  • Augmentar el nombre de clients
  • Focus en pimes aprofitant la franquícia internacional
  • Millora de la proposta de valor en banca privada

Normalització del balanç

  • Nou model de gestió i disminució de la mora
  • Reducció de l’exposició immobiliària

Desenvolupament de nous factors per impulsar la productivitat

  • Banca instantània (Instant Banking)
  • Transformació del model de producció
1.000 M Benefici 2016
12% ROTE 2016
40% Ràtio d'eficiència 2016
100% Loan-to-deposits 2016
1% Creixement crèdit CARG (2013-2016)

Gestió del capital

Reforç del nivell de core capital,
que se situa en el 12,0%, després
d’increments de la base del
capital de 1.505 milions d’euros l’any.

Banc Sabadell va mantenir el 2013 la gestió activa de capital que ha estat duent a terme els últims anys, aspecte clau per al creixement de l’entitat. Aquests tres darrers anys, el banc ha incrementat la base de capital mitjançant emissions que es qualifiquen de core capital i que han permès augmentar el capital més de 5.000 milions d’euros i assolir uns nivells de solvència molt satisfactoris, com mostren les ràtios de capital en tancar l’exercici. Entre les actuacions dutes a terme durant l’exercici de 2013 per reforçar la solvència de l’entitat, cal destacar:

  • Canvi d’obligacions subordinades necessàriament convertibles I/2009 i I/2010 per la nova emissió I/2013 i II/2013 per 779,3 milions d’euros, fet el gener.

  • Operació d’increment de capital aprovada pel Consell d’Administració el 9 de setembre passat, per un import total de 1.383 milions d’euros, feta mitjançant dues col·locacions d’accions successives.

  • El primer augment, destinat a inversors institucionals per un import de 650 milions d’euros, es va dur a terme per mitjà d’una col·locació privada accelerada (accelerated bookbuilding) de 396,3 milions d’accions a un preu d’1,64 euros l’acció. El segon augment, per un import de 732,7 milions d’euros, es va destinar als accionistes del banc amb drets de subscripció preferent. El nombre de noves accions objecte d’aquest segon augment va ser de 666 milions i les accions noves es van emetre pel seu valor nominal de 0,125 euros cada una, més una prima d’emissió de 0,975 euros per cada acció nova, cosa que representava un preu d’emissió total d’1,10 euros, i eren necessaris cinc drets de subscripció preferent per subscriure una acció nova.

  • La finalitat de l’augment de capital ha estat reforçar el balanç de Banc Sabadell per beneficiar-se de les oportunitats de negoci en el marc d’una economia espanyola que es comença a recuperar i, al mateix temps, enfortir els recursos propis per atendre el compliment de requeriments més exigents de capital del sector i adequar l’estructura de capital al volum assolit pel balanç consolidat del grup Banc Sabadell després de les adquisicions dutes a terme aquests últims anys. — El canvi de participacions preferents i deute subordinat de Banco Gallego per bons subordinats necessàriament convertibles en accions de Banc Sabadell l’octubre de 2013, amb una acceptació del 93,7%, que va permetre generar capital per import de 121,7 milions d’euros.

12,0% Core Capital, 10,1% Core Tier 1 Basilea III Fully Loaded

Gestió del balanç

Elevat nivell de gap comercial
(10.123 milions d’euros) i fort increment
de recursos, amb acceleració
en fons d’inversió i comptes a la vista.

Banc Sabadell té 6,5 milions de clients
després de les integracions
d’actius procedents de BMN–Penedès,
Lloyds Espanya i Gallego.

La comparació interanual de magnituds del balanç va quedar afectada per la incorporació el 2013 dels saldos procedents del negoci adquirit a Banco Mare Nostrum des de l’1 de juny (negoci d’oficines de Catalunya i Aragó, el perímetre BMN–Penedès), de Lloyds Bank International i Lloyds Investment Espanya des del 30 de juny (perímetre SabadellSolbank) i de Banco Gallego des del 31 d’octubre.

En tancar l’exercici de 2013, els actius totals de Banc Sabadell i el seu grup van totalitzar 163.441,5 milions d’euros i van créixer 1.894,4 milions d’euros respecte a l’any 2012, la qual cosa implica un increment de l’1,2% interanual i obeeix en bona mesura a la incorporació dels nous negocis esmentats.

En les diferents partides que formen l’actiu consolidat de Banc Sabadell, va destacar particularment el creixement experimentat per la inversió creditícia bruta de clients, el saldo de la qual (excloent-ne les adquisicions temporals d’actius) va passar a 124.614,9 milions d’euros al final de 2013, que representa un increment del 4,2%.

El component amb més pes dins de la inversió creditícia bruta són els préstecs amb garantia hipotecària, que el 31 de desembre de 2013 representaven prop del 57% del total de crèdit a la clientela (G11).

La reclassificació del crèdit refinançat i el perímetre més gran de consolidació van fer que la ràtio de morositat sobre el total de riscos computables del grup Banc Sabadell se situés en el 13,63% (l’11,13% sense reclassificacions), sense considerar els actius destinats a l’Esquema de Protecció d’Actius (EPA) de Banco CAM. Durant el darrer trimestre de 2013, el saldo de móra es va reduir 64 milions d’euros i va començar a fer senyals d’inflexió, en alentir-se l’entrada d’actius problemàtics a l’estoc. El 2013, i superant els objectius, la venda d’immobles es va incrementar un 40% interanual i va assolir els 3.120 milions d’euros, el 20% més del que es preveia. En total, s’han venut 18.501 habitatges el 2013, un 16% més del que s’havia pressupostat.

G11

Crèdit a la clientela

Crèdit a la clientela
31.12.2013

1 Deutors a la vista i diversos 8%
2 Préstecs i crèdits
amb garantia hipotecària
57%
3 Préstecs i crèdits amb
altres garanties reals
2%
4 Crèdit comercial 5%
5 Resta de préstecs 22%
6 Resta de crèdits 4%
7 Arrendament financer 2%

Pel que fa a la gestió de la cartera creditícia,
cal destacar l’increment addicional en
les ràtios de cobertura i els senyals d’inflexió
en l’estoc de morosos.

En milions d'euros      
  2013 2012 % 13/12
Total actiu 163.441 161.547 1,2%
Inversió bruta de clients exrepos 124.615 119.638 4,2%
Cartera de renda fixa 21.743 23.536 (7,6%)

T3

La cobertura sobre el total de l’exposició creditícia i de la cartera d’immobles va créixer i va pujar al 13,61% en tancar l’exercici de 2013, una de les més elevades del sector financer espanyol. La cartera de valors de renda fixa del grup Banc Sabadell el 2013 es va reduir el 7,6% respecte a l’exercici anterior i es va situar en 21.743 milions d’euros al tancament de l’exercici (inclou 15,6 milers de milions en deute públic espanyol). El total de passius del banc en tancar l’any 2013 se situava en 153.036 milions d’euros i havia crescut lleugerament un 0,5% respecte a l’exercici anterior, però amb una composició molt diferent.

En milions d'euros      
  2013 2012 % 13/12
Total passiu 153.036 152.286 0,5%
Recursos de clients al balanç 94.497 80.179 17,9%
Altres recursos del balanç a termini1 57.635 53.095 8,6%
Comptes a la vista 36.862 27.085 36,1%
Mercat de capitals 21.167 25.326 (16,4%)
BCE 8.800 23.650 (62,8%)
Recursos de fora del balanç 25.370 20.659 22,8%
Fons d’inversió 11.019 8.585 28,4%
Fons de pensions 4.356 3.709 17,4%
Assegurances comercialitzades 8.067 7.313 10,3%

1 Altres recursos a termini inclou dipòsits a termini i altres passius col·locats per la xarxa comercial: participacions preferents, obligacions necessàriament convertibles en accions, bons simples, pagarés i altres. Exclou repos.

T4

Els recursos de clients al balanç han crescut amb força, el 17,9%, amb un increment molt important dels comptes a la vista a causa de l’augment de la transaccionalitat dels clients i amb el fet de ser cada vegada més el seu banquer principal, cosa que permet tenir-hi una relació més àmplia.

L’increment de la base de clients i els volums de negoci que es mostren en el quadre següent s’han traduït, així mateix, en un augment rellevant de les quotes de mercat, i destaca una quota del 23,98% en finançament a l’exportació.

En punts bàsics  
Particulars  
Nòmines + 99
Crèdit a les llars + 118
Transaccionalitat + 145
En punts básics  
Empreses  
Facturació en TPV + 276
Crèdit comercial + 201
Crèdit subvencionat + 826

G12

Dipòsits de clients

Dipòsits de clients*
31.12.2013

1 Comptes corrents 27%
2 Comptes d’estalvi 11%
3 Dipòsits a termini 61%
4 Cessió temporal d’actius 1%

* Sense ajustos per periodificació i per cobertura amb derivats.

La diferent evolució de la inversió creditícia de clients en relació amb la captació de recursos de clients ha permès generar un gap o excedent de liquiditat recurrent aquests últims exercicis, de manera que s’ha reduït en paral·lel i de manera significativa la proporció de crèdits sobre dipòsits o ràtio LTD, com es pot veure:

Evolució del gap comercial

G13  Evolució del gap comercial (milions d'euros)

Ràtio LTD

G14  Ràtio LTD (en percentatge)

Gestió de la liquiditat
i finançament

La política de finançament
del banc s’ha enfocat a captar dipòsits
i recursos per mitjà de la xarxa
d’oficines i reduir el finançament
al mercat majorista.

Des de l’any 2007, quan la crisi financera va esclatar, la política de finançament de l’entitat s’ha enfocat a captar dipòsits i recursos per mitjà de la xarxa d’ofi-cines, reduir el finançament total en els mercats majoristes i incrementar la posició de liquiditat del banc. La principal font de finançament del grup és la base de dipòsits de la clientela (principalment comptes a la vista i dipòsits a termini captats a través de la xarxa comercial). Es complementa amb el finançament via mercat interbancari i mercats de capitals, on l’entitat manté vius diferents programes de finançament a curt i llarg termini amb l’objectiu d’aconseguir un nivell adequat de diversificació per tipus de producte, termini i inversor.

El banc té una estructura de finançament equilibrada amb un 19,7% de mercat majorista, la part més significativa del qual són les cèdules hipotecàries, que representen un 62%, i manté un calendari de venciments relativament adequat, ja que vencen 4.397 milions d’euros el 2014. Addicionalment, ha reduït de manera important la posició amb el BCE des de 23.650 milions d’euros el 2012 a 8.800 milions d’euros a tancament d’exercici, sota una gestió eficient de la liquiditat.

En relació amb el finançament als mercats majoristes, l’entitat ha experimentat, com la resta del sector, descensos en els ratings per part de les principals agències, motivats per la davallada de la qualificació creditícia a Espanya. El 2013, les tres agències que van avaluar la qualitat creditícia de Banc Sabadell van ser Standard & Poor‘s, Moody’s i DBRS. Totes les agències han remarcat la millora de la posició de solvència de Banc Sabadell després de les ampliacions de capital dutes a terme el mes de setembre.

G15

Estructura de finançament

Estructura de finançament

1 Preferents 0,1%
2 Dipòsits 69,3%
3 Emissions retail 1,2%
4 Repos 4,7%
5 Finançament ICO 5,0%
6 Mercat majorista 19,7%

G16

Detall d’emissions institucionals

Detall d’emissions institucionals

1 Cèdules hipotecàries 62,0%
2 Deute sènior 3,5%
3 Preferents + Subordinades 3,6%
4 Pagarés ECP + institucionals 6,6%
5 Titulitzacions 16,4%
6 Deute avalat 7,9%

Resultats de l’exercici

Banc Sabadell obté un benefici net de 247,8
milions d’euros que triplica el resultat de 2012.

En tancar l’exercici, el marge d’interessos
confirma la tendència a l’alça i el menor cost
dels dipòsits i la gestió activa de diferencials
afavoreixen la millora del marge.

La contenció de costos de personal
i administratius a perímetre constant
i l’optimització de la xarxa han permès
una millora notable de la ràtio d’eficiència.

Finalitzat l’any 2013 i tancat el 132è exercici social, aquests són els resultats aconseguits comparatius amb l’exercici anterior:

En milions d'euros      
  2013 2012 % 13/12
Marge d’interessos 1.814,7 1.868,0 (2,9%)
Mètode de la participació i dividends 18,4 (1,9)
Comissions 759,7 628,7 20,8%
ROF i diferències de canvi 1.547,1 606,1 155,2%
Altres resultats d’explotació (163,1) (142,5) 14,4%
Marge brut 3.976,8 2.958,4 34,4%
Despeses de personal (1.098,2) (996,5) 10,2%
Despeses d’administració (587,9) (515,1) 14,1%
Amortització (228,4) (156,9) 45,6%
Marge abans de dotacions 2.062,3 1.289,9 59,9%
Total provisions i deterioraments (1.763,6) (2.540,6) (30,6%)
Plusvàlues per venda d’actius corrents 43,9 15,4 184,9%
Fons de comerç negatiu 0,6 933,3
Benefici abans d’impostos 343,2 (302,0)
Impostos i altres (95,4) 383,9
Benefici atribuït al grup 247,8 81,9 202,6%

T5

  • El marge d’interessos de l’any 2013 va totalitzar 1.814,7 milions d’euros i es va situar un 2,9% per sota de l’obtingut l’any 2012. L’aportació de Banco CAM des del juny de 2012 i de les adquisicions de nous negocis el 2013 (BMN–Penedès, SabadellSolbank i Banco Gallego), l’adequada gestió dels diferencials de clients i el marge més gran aportat per la cartera de renda fixa, entre altres qüestions, van contrarestar en bona mesura diversos factors com ara l’evolució decreixent de la corba de tipus i la reducció dels marges de clients del primer semestre de l’any. En la segona meitat de l’exercici, els marges van iniciar una tendència de millora, principalment a causa de l’abaratiment del cost dels dipòsits i del menor efecte de la corba de tipus en el repreu de la inversió.

  • La favorable evolució de l’activitat comercial i dels nous negocis incorporats al grup van permetre millorar de manera continuada les comissions netes, que van créixer un 20,8% respecte a l’exercici anterior.

  • Els resultats per operacions financeres es van mantenir en un alt nivell i van totalitzar 1.479,2 milions d’euros. Els ingressos nets per diferències de canvi van créixer un 13,3% interanual i van sumar 67,9 milions d’euros.

  • Les dotacions efectuades al fons de garantia de dipòsits el 2013 van ascendir a 135,4 milions d’euros i es van incloure en la línia d’altres resultats d’explotació.

Amb tot el que s’ha exposat, el marge brut va ser de 3.976,8 milions d’euros, un 34,4% més que després del tancament anual de 2012.

  • Les despeses d’explotació (personal i generals) de l’any 2013 van ascendir a 1.686,1 milions d’euros. En perímetre constant, les despeses d’explotació recurrent de l’exercici de 2013 (excloent-ne bàsicament costos de transformació relacionats amb les adquisicions) van disminuir un 12,5% en relació amb l’exercici de 2012.

El significatiu increment del marge brut el 2013 (34,4%), juntament amb les polítiques de contenció de costos d’explotació aplicades, va propiciar que la ràtio d’eficiència al tancament de l’any (excloent-ne els resultats extraordinaris per la venda de la cartera d’inversió a venciment) fos del 48,68%, que millora notablement respecte a la de l’exercici de 2012 (51,10%).

Així, el grup Banc Sabadell va tancar el 2013 amb un marge abans de dotacions de 2.062,3 milions d’euros, un 59,9% superior a l’obtingut el 2012.

  • Les dotacions per a insolvències i altres deterioraments (d’immobles i d’actius financers, principalment) van sumar 1.763,6 milions d’euros, una vegada efectuada la revisió de la classificació de riscos refinançats del perímetre d’entitats adquirides.

  • Les plusvàlues per vendes d’actius el 2013 totalitzaven 43,9 milions d’euros i incloïen la plusvàlua neta de 25,6 milions d’euros obtinguda el desembre de 2013 per la venda de la participació que Banc Sabadell tenia en el Centro Financiero BHD de la República Dominicana.

  • El 2013, en l’epígraf del fons de comerç negatiu es va incloure un abonament de 30,3 milions d’euros relacionats en bona part amb l’adquisició de Banco Gallego, mentre que el 2012 el saldo de 933,3 milions d’euros corresponia al badwill generat en la integració de Banco CAM.

Un cop aplicat l’impost sobre beneficis i la part del resultat corresponent a minoritaris, va sortir un benefici net atribuït al grup de 247,8 milions d’euros en tancar l’any 2013, un 202,6% més que en tancar el 2012.