Principals riscos rellevants del marc estratègic de riscos

Els riscos rellevants en la gestió a Banc Sabadell són els ref lectits en el gràfic G1.

Entre aquests riscos, el més rellevant en la cartera de Banc Sabadell és el de crèdit (gràfic G2).

A continuació, es detallen les característiques principals en la gestió de cada un d’aquests riscos. Es pot trobar informació ampliada sobre això en l’informe de gestió i en els comptes anuals, que es poden consultar al web del Banc.

Risc de crèdit

El risc de crèdit sorgeix de l’eventualitat que es generin pèrdues per incompliment de les obligacions de pagament per part dels acreditats, així com pèrdues de valor pel simple deteriorament de la qualitat creditícia d’aquests.

El gràfic G3 mostra la distribució del risc de crèdit entre els diferents segments i carteres del Grup.

G1 Riscos principals

Per tal d’optimitzar les possibilitats de negoci amb cada client i garantir un grau de seguretat suficient, la responsabilitat tant en l’admissió del risc com en el seu seguiment està compartida entre el gestor de negoci i l’analista de riscos, cosa que permet una visió integral de la situació de cada client.

Destaca l’ús de models interns avançats de qualificació creditícia de clients o operacions:

• Ràting: els riscos de crèdit contrets amb empreses, promotors, projectes de finançament especialitzat, comerços i autònoms, entitats financeres i països, es qualifiquen mitjançant un sistema de ràting basat en factors predictius i l’estimació interna de la seva probabilitat d’impagament (el gràfic G4 mostra la distribució d’empreses en funció del seu ràting).
• Scoring: els riscos crediticis contrets amb particulars es qualifiquen mitjançant sistemes de scoring basats també en la modelització quantitativa de dades estadístiques històriques, que detecten els factors predictius rellevants (el gràfic G5 mostra la distribució de particulars en funció del seu scoring).
• Eines d’alertes primerenques: hi ha eines d’alertes primerenques tant per a empreses com per a particulars. El sistema d’alertes d’anticipació permet mesurardemaneraintegradalabondatdelrisc contret i el seu traspàs a especialistes en la gestió de recobrament, els quals determinen els diferents tipus de procediments que convé aplicar.

G4 Distribució per ràting de la cartera d’empreses

* EAD (exposure at default) exposició en el moment d’impagament.

G5 Distribució per scoring de la cartera de particulars

* EAD (exposure at default) exposició en el moment d’impagament.

Risc de país

Es defineix el risc de país com aquell que concorre en els deutes d’un país globalment considerats per circumstàncies diferents del risc de crèdit. Es manifesta amb la incapacitat eventual d’un deutor per afrontar les seves obligacions de pagament en divises davant de creditors externs perquè el país no permet l’accés a la divisa, perquè no es pot transferir o per la ineficàcia de les accions legals contra el prestatari per raons de sobirania. Distribució per risc país (G6).

Risc de contrapart

També s’inclou el risc creditici per operacions en mercats financers, que és l’assumit amb altres entitats financeres. Prové de l’operativa financera, tant la de comptat, en la qual l’import de risc és comparable al nominal de l’operació, com l’operativa en productes derivats no contractats en mercats organitzats, la xifra del qual és inferior al seu nocional en la gran majoria de casos. Distribució del risc de contrapart segons la seva classificació. (G7 i G8).

Risc de concentració

A més del risc de crèdit, el risc de concentració es refereix a exposicions amb el potencial de pèrdues prou grans per amenaçar la salut financera d’una institució o la viabilitat de la seva activitat ordinària.

El control i la gestió del risc de concentració tenen el seu punt de partida en la mateixa definició del risk appetite statement, que fixa uns límits quant a exposició en concentració tant individual com sectorial.

Risc de liquiditat

El risc de liquiditat apareix per la possibilitat d’incórrer en pèrdues a causa de la incapacitat d’atendre els compromisos de pagament, encara que sigui de manera temporal, perquè no es disposa d’actius líquids o no es pot accedir als mercats per obtenir refinançament a un preu raonable. Aquest risc es pot derivar per motius sistèmics o particulars de l’entitat.

La gestió del risc de liquiditat s’estableix al voltant del requeriment bàsic que el Grup disposi en tot moment d’una capacitat de liquiditat que com a mínim respecti els nivells establerts tant en l’àmbit regulador com en l’àmbit intern de gestió de riscos.

Com a política addicional, s’ha determinat que l’entitat disposi d’un marge de reserva per cobrir necessitats de liquiditat. Aquest marge s’ha materialitzat en el manteniment d’un nivell d’actius líquids elegibles com a col·laterals pel Banc Central Europeu per cobrir els venciments del deute emès en els mercats de capitals en el termini de dotze mesos.

Risc de mercat

Aquest risc sorgeix per l’eventualitat que el valor raonable o els fluxos d’efectiu futur d’un instrument financer fluctuïn per variacions en els factors de risc de mercat. Es pot distingir entre diversos tipus de factors de risc, principalment: tipus d’interès, tipus de canvi, preus de renda variable i spreads crediticis.

En funció de les activitats principals del Grup que motiven aquest risc, aquest es gestiona d’una manera diferenciada:

• El generat a través de l’activitat de negociació per compte propi dins de l’estratègia de centrar l’activitat en el negoci de clients. Prové principalment de les operacions de Tresoreria i Mercat de Capitals mitjançant els instruments de divises, renda variable i renda fixa, tant al comptat com mitjançant derivats.
• El generat a través de la típica activitat comercial amb clients així com l’activitat corporativa, denominat risc estructural del balanç, que, segons la naturalesa del risc, es pot desglossar en risc de tipus d’interès i tipus de canvi. Aquest risc es defineix com el que sorgeix davant l’eventualitat d’incórrer en pèrdues de valor de mercat en les posicions mantingudes en actius financers, a causa de la variació de factors de risc pels quals són afectats els seus preus o cotitzacions, les seves volatilitats o les correlacions entre ells (per exemple, renda variable, tipus d’interès o tipus de canvi).

Activitat de negociació

Per al mesurament del risc de mercat s’utilitzen diverses eines, entres les quals destaquen:

• La metodologia VaR (Value at Risk), que permet l’homogeneïtzació dels riscos dels diferents tipus d’operacions en els mercats financers. El VaR proporciona una estimació de la pèrdua màxima potencial esperada que presenta una posició a causa d’un moviment advers, però possible, d’algun dels paràmetres identificats que influeixen en el risc de mercat.
• Exercicis de simulació específics en situacions extremes de mercat (test d’estrès), en què s’analitzen diferents escenaris històrics i teòrics extrems i l’impacte que podrien tenir en la cartera de negociació.

El gràfic G9 presenta l’evolució al llarg de l’any 2014 del VaR a un dia, amb un nivell de confiança del 99%, de l’àmbit de les activitats de mercat. A la taula T1 es mostren els resultats de l’anàlisi de l’exercici d’estrès per a la cartera de tresoreria.

G9 Risc de mercat
(en milions d’euros)

Riscos estructurals

Risc de tipus d’interès
Aquest risc està causat per les variacions dels tipus d’interès, en nivell o pendent de la corba de tipus, a què estan referenciades les posicions d’actiu, passiu o fora del balanç que, com que presenten desfasaments temporals per terminis de repreciació o venciment diferents, no són afectades sincrònicament, cosa que podria repercutir en la fortalesa i l’estabilitat dels resultats.

En el gràfic G10 es pot observar tant la sensibilitat del marge financer com la sensibilitat del valor net patrimonial a una variació de 100 punts bàsics dels tipus d’interès.

Risc de tipus de canvi
El risc de tipus de canvi estructural sorgeix com a conseqüència de la variació dels tipus de canvi entre les diferents divises, davant l’eventualitat que aquestes variacions puguin generar pèrdues per les inversions financeres i per les inversions permanents en oficines i filials estrangeres.

La gestió d’aquest risc es duu a terme de manera centralitzada. La Direcció de Tresoreria i Mercat de Capitals i la Direcció financera tenen assignades les funcions per delegació del COAP, i aquest, al seu torn, del Consell d’Administració. La Direcció de Riscos financers, Països i Bancs duu a terme les funcions de seguiment d’aquest risc i els límits de gestió fixats.

G10 Risc de tipus d’interès estructural
(sensibilitat tipus d’interès)

T1 Resultats del test d’estrès al tancament de 2014
(en milions d’euros)

Risc operacional i fiscal

El risc operacional es defineix com el risc de tenir pèrdues com a conseqüència d’errades o falta d’adequació de les persones, processos, sistemes o per esdeveniments externs imprevistos. Aquesta definició inclou el risc de model, el tecnològic i el reputacional (que al seu torn inclou el risc conductual).

L’alta direcció i el Consell d’Administració s’impliquen directament i de manera efectiva en la gestió d’aquest risc, mitjançant l’aprovació del marc de gestió i la seva implantació, que proposa el Comitè de Risc Operacional, integrat per membres de l’alta direcció de diferents àrees funcionals de l’entitat. A més, s’assegura que regularment es portin a terme auditories sobre l’aplicació del marc de gestió i la fiabilitat de la informació reportada, així com les proves de validació interna del model de risc operacional.

Dins el risc operacional, s’inclou la gestió i el control dels següents riscos rellevants:

• Risc reputacional: possibilitat de pèrdues derivades de la publicitat negativa relacionada amb pràctiques i negocis de l’entitat, que pot generar una pèrdua de confiança en la institució que n’afecti la solvència.
• Risc tecnològic: possibilitat de pèrdues derivades de la incapacitat de la infraestructura de sistemes de permetre continuar completament amb l’activitat ordinària.
• Risc de model: possibilitat de pèrdues derivades de la presa de decisions basada en l’ús de models inadequats.

L’objectiu del Grup Banc Sabadell en l’àmbit de risc fiscal és assegurar el compliment de les obligacions fiscals i garantir alhora un rendiment adequat per als accionistes.

Risc de compliment normatiu

El risc de compliment normatiu es defineix com la possibilitat d’incórrer en sancions legals o administratives, pèrdues financeres significatives o pèrdues de reputació per l’incompliment de lleis, regulacions, normes internes i codis de conducta aplicables a l’activitat bancària.

Un dels aspectes essencials de la política del Grup Banc Sabadell, i base de la seva cultura organitzativa, és el compliment rigorós de totes les disposicions legals. La consecució dels objectius empresarials s’ha de fer de manera compatible, en tot moment, amb el compliment de l’ordenament jurídic i aplicant les millors pràctiques.

Amb aquest objectiu, el Grup té implantat un model de compliment normatiu que centralitza en la matriu la definició de polítiques, procediments i controls i, al seu torn, delega en les filials i oficines de l’exterior la seva execució. és un model flexible, enfocat al risc, que s’adapta a l’estratègia del Grup en cada moment i que aprofita les sinergies.

En particular, pel que fa a la prevenció del blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme, el Grup té implantades mesures estrictes de control, que engloben tant el procés d’identificació i coneixement dels clients en el moment d’establiment de relacions comercials com el seguiment continuat de la seva activitat, mitjançant sistemes de rastreig d’operativa sospitosa, de control de llistes de sancions, d’anàlisis de desviacions de perfils operatius i d’actualització continuada de la informació i documentació relacionada amb el coneixement del client.

En aquest àmbit, el 2014 han destacat per la seva rellevància les actuacions que es detallen a continuació:

• Actualització continuada dels sistemes de rastreig d’operacions sospitoses de blanqueig de capitals i de la política d’acceptació i coneixement de clients.
• Avenç en els plans de remediació dissenyats per complir les obligacions imposades per la Llei de prevenció del blanqueig de capitals.

Així mateix, en les activitats relacionades amb la resta de funcions de l’àmbit de Compliment Normatiu, el 2014 s’han dut a terme les actuacions següents:

• Ampliació i reforç de la transparència en les relacions amb els clients, tant en la fase de comercialització de productes com en la relació contractual; publicació de comissions, despeses i interessos efectivament aplicats en els productes i serveis bancaris més practicats.
• Increment de les mesures de protecció a l’inversor amb un nou model per avaluar la idoneïtat i la conveniència.
• Reforç de l’eina de detecció de possibles pràctiques d’abús de mercat amb la incorporació de nous paràmetres de risc amb l’objectiu d’ajustar la generació d’alertes i ampliar el patró de possibles conductes amb indicis de sospita.
• Reforç de la infraestructura de control del Reglament intern de conducta en l’àmbit del mercat de valors.
• Impuls i seguiment de la implantació del projecte Foreign Account Tax Compliance Act (FATCA).
• Implantació del model de compliment normatiu a les oficines procedents de l’adquisició d’actius procedents del grup Banco Gallego i SabadellSolbank (anteriorment, Lloyds Bank España).