Entorn econòmic, sectorial i regulador

Europa ha avançat decisivament cap a la Unió Bancària després d’assolir un acord per establir un mecanisme i un fons únic de resolució. A més a més, el BCE ha iniciat les seves tasques com a supervisor bancari únic, després de fer un exercici d’avaluació global del sistema bancari europeu.

Els desenvolupaments polítics i geopolítics han estat un dels principals focus d’atenció. Les tensions geopolítiques s’han centrat a l’Orient Mitjà i, especialment, a Ucraïna.

L’economia mundial s’ha caracteritzat per un creixement modest i una inflació continguda.

El petroli ha caigut prop d’un 50% durant l’any, cosa que s’explica tant per factors de demanda com d’oferta (G3).

A la zona euro, l’activitat amb prou feines ha mostrat dinàmica, i la inflació s’ha situat en el conjunt de l’any en nivells molt reduïts (G4).

L’economia espanyola s’ha recuperat i destaca en positiu dins de la zona euro (G5). L’activitat ha tingut el suport d’un entorn financer més benigne, menys intensitat de l’ajust pressupostari i l’estabilització de la construcció.

El BCE ha adoptat noves mesures per combatre la reduïda inflació. Així, ha situat el tipus rector en mínims històrics i el tipus marginal de dipòsit en terreny negatiu. També ha establert operacions de liquiditat a llarg termini condicionades a la concessió de crèdit i ha iniciat programes de compres d’actius privats (G6).

Als Estats Units, la Fed ha marcat un canvi de rumb en la seva política monetària gràcies a la millora del mercat laboral (G7). En aquest sentit, ha finalitzat el seu programa de compra d’actius (deute públic i MBS).

La rendibilitat del deute públic a llarg termini a Alemanya s’ha situat en mínims històrics (G8). Aquest actiu ha trobat suport en la reduïda inflació, la debilitat econòmica a la zona euro, el caràcter acomodatici del BCE i un context geopolític més incert.

A Espanya, la rendibilitat del bo a deu anys també s’ha situat en mínims històrics (G9). La prima de risc s’ha reduït de manera important gràcies al to acomodatici del BCE.

Els avanços en la Unió Bancària han contribuït a una nova reducció de la fragmentació en els mercats de capitals europeus (G10).

L’euro ha experimentat una depreciació important respecte al dòlar (G11). Aquest comportament respon a la divergència en les polítiques monetàries del BCE i la Fed, i al millor to de l’activitat als Estats Units.

En els mercats financers dels països emergents s’ha observat una elevada volatilitat i fortes depreciacions canviàries (G12). Això ha estat influït per les debilitats estructurals existents en algunes economies importants i els dubtes respecte a l’abast de la desacceleració econòmica a la Xina. La inestabilitat política i geopolítica en alguns països també ha contribuït a aquest comportament.

Perspectives 2015

Previsiblement, l’economia mundial continuarà afectada per les conseqüències de la crisi financera i creixerà a un ritme modest.

Els esdeveniments geopolítics continuaran sent un focus d’atenció i el context polític seguirà aportant incertesa a Europa.

La inflació subjacent (sense aliments ni energia) prevaldrà reduïda a les zones principals i especialment a la zona euro.

La recuperació s’anticipa fràgil i desigual a la zona euro. Espanya continuarà destacant en positiu dins de la regió. Als Estats Units es preveu que l’economia mantingui un creixement al voltant del seu potencial.

El BCE adoptarà noves mesures per combatre els riscos de deflació. D’altra banda, s’espera que la Fed iniciï un cicle de puges dels tipus d’interès molt gradual.

Pel que fa a la unió bancària, els esforços se centraran en la posada en marxa del mecanisme Únic de Resolució. Així mateix, el 2015 es completarà el primer cicle de supervisió per part del BCE.

Moltes de les economies emergents han d’encarar l’inici d’un procés de despalanquejament (especialment empresarial) en un entorn més complex.

A la Xina, es preveu que el creixement potencial mantingui una tendència descendent.

Entorn regulador

La Unió Bancària Europea

La Unió Bancària constitueix un pas fonamental per avançar cap a una unió econòmica i monetària europea més completa. La posada en marxa del Mecanisme Únic de Supervisió (MUS) i l’assumpció de les funcions com a supervisor prudencial per part del Banc Central Europeu (BCE) comporten fites importants en el procés de creació de la Unió Bancària, la qual es complementa amb el Mecanisme Únic de Resolució (MUR) i l’entrada en vigor d’un sistema harmonitzat de garantia de dipòsits. El MUS es fa càrrec de la supervisió de totes les entitats de crèdit dels estats membres de la Unió Econòmica Monetària (UEM), així com de les entitats dels països de la Unió Europea que, tot i no tenir l’euro com a moneda, decideixin participar-hi de manera voluntària.

El BCE va assumir el nou rol de supervisor bancari europeu el novembre de 2014, més de dos anys després del punt àlgid de la crisi sobirana europea i del moment en què les autoritats es van comprometre a una integració financera més gran a la Unió Europea (UE). El BCE exerceix la seva nova funció a través del MUS, fruit del nou marc regulador i operatiu aprovat l’abril de 2014.

Altres iniciatives a la Unió Europea

El gener de 2014, la Comissió va proposar una reforma estructural de la banca. L’objectiu de la proposta és minimitzar el contagi dels riscos de les operacions de la banca en els mercats financers al negoci de la banca detallista. En particular, es proposa transferir el negoci de transaccions per al benefici del mateix Banc (proprietary trading) a una entitat segregada legalment i financerament. La proposta afectaria les entitats globalment sistèmiques de la UE i les que tenen un negoci de proprietary trading significatiu. Actualment, la proposta s’està negociant al Parlament Europeu.

D’altra banda, continuen les negociacions entre un grup d’onze països de la UE (que inclou Espanya, Alemanya, França i Itàlia) per establir un impost sobre les transaccions financeres. Les negociacions se centren en una proposta de la Comissió de febrer de 2013 que taxaria les transaccions en els principals instruments financers vinculats als països partícips. La iniciativa pretén harmonitzar aquest impost establert en l’àmbit nacional en certs països, recaptar fons i desincentivar les transaccions especulatives als mercats financers.

Finalment, les autoritats europees han indicat que augmentaran la supervisió dels riscos del sistema financer no bancari. En particular, les autoritats han assenyalat el notable creixement del mercat de renda fixa corporatiu i l’exposició dels fons d’inversió a aquest com un risc potencial a l’estabilitat financera. No obstant això, la regulació del sector no bancari es troba en la fase inicial i les iniciatives han estat liderades pel financial Stability Board en l’àmbit global. A la UE, les propostes s’han centrat a augmentar la liquiditat dels fons d’inversió lligats al mercat monetari i en la reforma del mercat de titulitzacions. A més a més, s’ha avançat en la regulació de les operacions de finançament amb col·lateral.